Skip to content Skip to footer
Què?

Què és la direcció pública professional?

Són de direcció pública professional aquells sistemes de nomenament i promoció dels alts càrrecs de l'administració regits per criteris de trajectòria i capacitació personal. O, en altres paraules, tots aquells sistemes en els quals els alts directius públics accedeixen a posicions d'alta responsabilitat pels seus merits propis, normalment a través de procediments de selecció competititus, oberts i transparents.

La direcció pública professional se sol plantejar en oposició als sistemes en què, com és el cas actualment a Catalunya, les altes posicions directives de l'administració són ocupades per persones designades directament des de l'executiu, és a dir, des del Govern. La raó és que, tot i que els nostres electes puguin designar excel·lents professionals, l'experiència confirma la tendència dels electes de nomenar persones amb qui comparteixen afinitats polítiques, donant lloc a allò que els acadèmics denominen "la colonització de l'administació".

Tot i que els nostres electes puguin designar excel·lents professionals, l’experiència confirma la tendència de nomenar persones amb qui comparteixen afinitats polítiques.
Com?

Com canvia, respecte el sistema actual?

A dia d'avui, els alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya són nomenats per Decret del Govern, signat pel President habitualment a proposta del Conseller de l'àmbit. Tant pel que respecta a la proposta com al nomenament efectiu, el Govern gaudeix d'una gran discrecionalitat, sent pràcticament lliure de designar a qualsevol persona per al càrrec sense obligació legal d'observar requeriments concrets de capacitació tècnica.

Això és així ja que, a diferència d'altres sistemes, el marc regulador de la funció pública a Catalunya no contempla explícitament la necessitat d'acreditar determinades competències per a ser elegible per a l'exercici d'una d'aquestes posicions. És més, l'únic requeriment pel que fa a la designació de directius públics es troba a l'article 57 de la Llei de Transparència, que únicament estableix l'obligació substantiva de donar publicitat de les qualificacions de les persones designades, sense definir la noció de "competència".

Com és lògic, aquest marc fa possible una elevada "politització" dels alts nivells directius de l'admnistració catalana, que acaba vinculant l'exercici de les responsabilitats administratives amb el cicle electoral.

On som?

Espanya, rara avis a l'OCDE

L'informe anual de l'OCDE sobre governança i finances públiques del 2017 va constatar que Espanya és, juntament amb Turquia i Xile, l'únic país on canvien entre el 95 i el 100% dels alts directius públics quan es produeix un canvi de govern. El relleu, notablement, és absolut en assessors integrats als gabinets ministerials, secretaries i subsecretaries d'Estat i directors i subdirectors generals.

Per bé que Catalunya compti amb la seva pròpia administració, la Generalitat, el marc català reprodueix les disfuncionalitats del sistema espanyol. Un canvi de Govern, de fet, posa directament en joc més de 340 ocupacions públiques entre consellers, secretaris generals, secretaris, directors generals, delegats, membres del gabinet, assessors, etc., amb una retribució agregada superior als 27 milions d’euros.

Turquia
95%
Xile
95%
Espanya / Catalunya
95%
Corea del Sud
47%
Itàlia
38.5%
Mitjana OCDE
25%
Mèxic
22%
França
13.5%
Austràlia
13.5%
Canadà
5%
Portugal
5%
Regne Unit
5%
Nova Zelanda
5%
Dinamarca
5%
I per què?

Sabem com afecta la governança?

Un sistema de gestió dels recursos humans de l’administració pública basat en el mèrit, és a dir on la promoció i la contractació dels treballadors públics estigui basada en la seva habilitat per dur a terme una feina concreta i no per les seves connexions polítiques, és quelcom nuclear per assegurar una administració pública professional i que funcioni correctament, garantint una bona governança i capacitat administrativa.

Diversos autors han assenyalat l'existència d'una connexió entre la meritocràcia i la manera d’operar de l’administració pública. En concret, la selecció meritocràtica dels treballadors públics, en contraposició al nomenament discrecional basat en criteris de proximitat política, està associada a una menor corrupció, major efectivitat de la despesa i gestió pública i millor qualitat de govern.

Notablement, els nomenaments discrecionals incideixen negativament sobre una sèrie de variables que inclou, de manera no exhaustiva, la confiança en les institucions públiques per part dels ciutadans, la qualitat institucional, el grau de professionalització, i l’eficàcia i eficiència de la gestió pública, entre altres. A partir de l'obra de Dahlström i Lapuente, de mitjana, s'estima un impacte aproximat de les següents magnituds.

0%
Major eficiència despesa
0%
Millor lluita anti corrupció
0%
Major eficiència gestió
0%
Més retribució incentius

Signa el manifest
per dotar Catalunya
d'una direcció
pública professional